Després de 4 anys d’existència i gràcies a la iniciativa de centenars d’usuaris, així com la campanya ‘Facebook en Català‘, aquesta xarxa social ja parla la nostra llengua.
Es tracta de la onzena llengua en què es pot usar i comptarà amb un gran nombre d’usuaris, a jutjar per les més de 7.000 adhesions que va tenir la campanya per un facebook en Català.
Cliqueu al logotip i comenceu a gaudir, si encara no en sou usuaris, d’aquesta nova modalitat en llengua Catalana.
La campanya Elteumobil.cat sorgeix de l’acord signat
l’any 2007 entre Joan Puigcercós, del Departament de Governació i Administracions
Públiques, els fabricants Nokia, Motorola, Alcatel i Sony Ericsson i
les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. [@more@]Amb aquest acord,
per una banda, els fabricants es comprometen a incorporar
progressivament el català en els menús dels terminals abans del 31 de
desembre de 2008 i, per l’altra, les operadores es comprometen a
demanar als fabricants la presència del català com a requisit per
homologar els terminals per comercialitzar-los.
Actualment es disposa al mercat de força models que incorporen aquesta característica. Una de les mancances que es troba però, és la disponibilitat de les instruccions dels terminals en Català.
Fa més de 300 anys que hem de ser espanyols pels Decrets de Nova Planta, vés per on!
Però si sou dels que us sentiu també catalans o només catalans us heu de fer el Carnet de Nacionalitat Catalana.
Cliqueu sobre el carnet i esbrinareu què senzill que és obtenir-lo.[@more@]
I per cert, feu-ne promoció i identifiqueu-vos amb ell a tot arreu!
Quan pagueu amb tarjeta de crèdit,
Quan us demanin identificar-vos,
Ningú no ens pot obligar a no ensenyar-lo després del DNI, sempre l’hem d’ensenyar abans.
En unes eleccions municipals vaig votar primerament mostrant aquest (després ja em van demanar l’espanyol).
Així doncs, ànims i a mostrar d’on som.
Sembla que el començament d’aquest bloc havia d’inaugurar-se amb una trista notícia de submissió al castellà i, a més, per part de l’ACB (Asociación de Clubs de Baloncesto) que té la seva seu ni més ni menys que a Barcelona.
‘Españoles…, la censura, no ha muerto’.
Pel que fa a la resposta de la ACB seguiu l’enllaç següent:
Aquesta és l’única marca de rellotges que usen l’esfera amb la manera tradicional catalana de dir les hores, és a dir, amb els quarts.
Fa anys n’hi havia una, la Dorex, que també promocionava un model dels seus rellotges amb els quarts. Actualment, no tinc gaire constància de l’existència d’aquesta marca i molt menys que encara disposi del model que he comentat.[@more@]
Tot i que la web de la Grus no està molt actualitzada podeu anar a la botiga central, que es troba al centre comercial el Triangle (Barcelona) entrant per l’accés del Zurich i preguntar a la mateixa botiguera sobre altres establiments distribuidors.
També podreu trobar força models actuals al Corte Inglés de Plaça Catalunya i a la rellotgeria Maurer (Rambla Catalunya, 52), tots a Barcelona.
Afortunadament la presència del Català a la informàtica i internet està en bona forma. Tant és així que en certs àmbits és superior a la presència del castellà (pel que fa a nombre de web per parlant).
Ara bé, no s’ha de perdre de vista que hi ha aplicacions (com el programari d’ús més generalitzat) que encara no aplica el Català com a opció de llengua d’interfície -esment especial té el programari lliure-.
Així doncs, avui dia ens trobem que hi ha més programes dels que voldríem que no contemplen el nostre idioma.
El tret al que s’agafen les empreses creadores de programari sembla ser la ‘oficialitat’ de la llengua (tenint aquesta un Estat que la recolza). En el cas del Català, però, sembla ser que la gran quantitat d’usuaris és motiu suficient per a tenir-la en compte ja que som compradors potencials i ajudem a millorar la imatge de l’empresa.[@more@]
Una de les multinacionals informàtiques més conegudes i que alhora té en compte el Català és Microsoft, amb Microsoft Catalunya i els seus 15 anys d’existència.
A la web microsoft.cat podreu trobar paquets de traducció dels principals programes, com el sistemes operatius Windows XP i Windows Vista i els programes Office 2003 i Office 2007.
Si el que realment vols és entendre’t amb els ordinadors, aquest és un bon començament… 
De vora 7.000 llengües que hi ha al món (ethnologue, gencat), el català ocupa la 88a posició quant al nombre de parlants. És la 9a llengua de la Unió Europea segons població dels Païssos Catalans i la 14a en parlants, per sobre de llengües com el maltès, l’estonià, el letó, el lituà, el finès, el danès, l’eslovè o l’eslovac. A Internet ocupa la posició 26 quant a nombre de web. D’altra banda, ocupa la posició 19 quant a nombre de web per parlant, per damunt de llengües com el xinès, el castellà, l’àrab, el rus, el portuguès o el turc.
El català ha estat en alguns aspectes una llengua pionera: així, va ser de les primeres a ser utilitzada per fer ciència i filosofia, a confeccionar diccionaris i manuals (bilingües, de cuina, eròtics…), etc. [@more@]
Compta amb textos escrits i literaris, ininterrompudament, des del segle XII i és la 10a llengua del món més traduïda en l’àmbit editorial.
El Català es parla a quatre estats: l’andorrà, l’espanyol (Principat de Catalunya, Franja d’Aragó, Illes Balears, País Valencià i el Carxe a Múrcia), el francès (Roselló) i l’italià (Alguer a l’illa de Sardenya) i rep diferents noms segons la zona on es parla. Així podem trobar que s’anomena Català, Valencià, Balear, Andorrà, etc… però en el fons estem parlant de la mateixa llengua.
Actualment, el parlem entre 8 i 9 milions de persones i l’entenen uns 11 milions!. D’aquesta manera fins 1/4 part de la població de l’estat espanyol entèn la nostra llengua!
I no ens quedarem en aquesta xifra ja que el Català, tot i les dificultats per les que ha passat al llarg de la seva existència, s’estudia a Països com Portugal, França, Itàlia, Regne Unit, Alemanya, Països Baixos, Països Nòrdics, Rússia, Polònia, Hongria, Irlanda, Israel, Iran, Corea, Austràlia, EEUU, Canadà, Mèxic,Uruguay, Argentina, Xile, Camerún, etc…
Ara bé, a casa nostra també està essent estudiat, i molt, per molta gent que es troba que no el pot practicar amb facilitat al carrer. Només de nosaltres depèn que la nostra llengua, amb més de mil anys d’història i tradició cultural, tingui més presència i importància al món.
Tots anem a comprar tard o d’hora als supermercats, oi?, i tots tenim unes preferències de compra segons la proximitat del comerç o sobretot per la relació qualitat preu dels aliments. En el que quasi mai ens fixem és en l’idioma d’etiquetatge dels productes que comprem, però segur que rumiant una mica veieu que no hi ha res escrit en Catellà o Portuguès, oi?… és broma!… en Portuguès?! (ja us ho explicaré).[@more@]
Precissament el que no trobem són gaire comerços que etiquetin en un dels dos idiomes oficials dels Països Catalans, el Català.
Ara bé, si sou dels que després de la relació qualitat preu voleu incloure com a preferència de compra els comerços que tinguin en compte el Català als seus productes, heus aquí un resum dels que sí ho compleixen:
-Grup Bonpreu,
-Caprabo,
Amb la recent adquisició de Caprabo per part d’Eroski els productes de marca blanca (etiquetats en Català) pasen ara a ser la marca blanca Eroski (que també té en compte el Català en el seu etiquetat).
-Condis,
-Consum,
-Sorli Discau,
-Eroski,
Els seus productes de marca blanca no només tenen en compte el Català sinó la resta de llengües que es parlen a l’estat espanyol (digne de reconeixement).
Finalment, si voleu tenir més detalls sobre l’ús del Català en els supermercats us recomano que li feu un cop d’ull a aquests estudis elaborats el 2004 i 2007 per la Plataforma per la Llengua.
etiquetatge_marca_blanca.pps
estudi_catalegs.pdf
En el primer d’ells descobrireu que el Portugués és el segon idioma amb més presència a l’etiquetatge dels productes que comprem. Qui ho diria!.
Ja heu llegit el text de la gent de les Bahames?
Segur que us heu trobat en una situació similar més d’una vegada i més de tres. Però sapigueu que amb bones maneres i tenint presents uns quants consells arribareu a dominar aquestes situacions, moltes d’elles a vegades incòmodes.
Moltes vegades canviem de llengua, no perquè ningú no ens n’obligui, i en d’altres casos
no trobem exemples de maneres d’evitar conflictes lingüístics amb
persones que no parlen català a Catalunya i/o el País Valencià.[@more@]
En aquestes guies, doncs, podreu trobar entre d’altres coses el següent:
- Exemples de situacions amb persones que no ens parlen en català i com resoldre-les,
- Dèficits en la presència del català i com reclamar-los,
- Dades i arguments sobre la importància del Català,
- Limitacions legals del nostre idioma en quant a drets i deures (a Catalunya i País Valencià).
A la web de la plataforma per la llengua podreu trobar les següents guies:
Gaudiu-les!
